Ens trobem davant d'un ecosistema lacustre gairebé verge i molt poc alterat. Això fa que, al voltant de l'Estany de Montcortès, hi hagi una gran diversitat de flora i fauna amb característiques particulars.

La zona acull, principalment a la tardor i primavera, gran quantitat d'aus migratòries, sent un paradís per als aficionats al birdwatching ia la naturalesa en general.

A banda d'aus aquàtiques com l'ànec collverd, l'àliga pescadora o la becada, és fàcil observar aus carronyeres, sent dels pocs llocs d'Europa on conviuen i es poden veure les quatre espècies de voltors europeus; el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el màgic trencalòs.

Qualsevol aficionat a la natura, gaudirà d'un entorn on és fàcil descobrir rapinyaires com el milà real i gran varietat de mamífers, guineus, senglars, teixons, cabirols i fins i tot meravellar-se amb la brama del cérvol a la tardor.

La tradició ens explica moltes llegendes sobre el llac, com la de la Mare de Déu de Gerri, que deixo cec el Comte de Pallars per no complir la promesa que li havia fet, en demanar-li ajuda per creuar el llac gelat després d'una peça de caça. No recupero la vista fins que dono les seves millors terres a la Mare de Déu, en aquest cas al Monestir romànic de Santa Maria, a Gerri de la Sal.

Altres llegendes parlen de l'antiga ciutat de Pallars, submergida al fons del llac per no oferir ningú menjar, a Jesucrist disfressat de captaire, i la nit de Sant Joan, encara se senten les veus dels seus habitants ofegats a les seves profunditats.